Visita a Osona, projecte Gat Fer

Bon dia,

Després d’un hivern sencer sense publicar, tot i haver seguit fent activitats i sortides a la natura, avui ha arribat el dia de re-obrir el Siboc, després d’aquests mesos alguns d’ells ben intensos…

I és que, si bé la primavera técnicament encara no és aquí, si que ha començat a accelerar-se la activitat en la natura, tant per la flora com per la fauna i també  per tant, la activitat dels naturalistes.

 

I per començar aquesta nova etapa, qué millor que parlar-vos de la visita que vam fer ahir al company Jordi Faus, del Grup de Naturalistes d’Osona-ICHN, enmarcada en el projecte sobre el gat fer, Felis silvestris, que volem dur a terme a la Conca de Barberà amb el Centre d’História Natural de la Conca de Barberà, CHNCB.

Una visita no casual, evidentment, ja que a Osona fa ja un any i mig que fan un projecte similar, tot i de moment tenir objectius diferents. I és que aquí a la Conca, en primer lloc tenim que confirmar la presencia de la espécie, cosa qué a Osona de bon principi ja tenien bastant confirmada, amb cites del tot fiables, i que s’han corroborat amb les càmeres de fototrampeig. Per tant, ells ja poden anar més enllà, i com molt bé ens va explicar el Jordi, estudiar la distribució i densitat de la espécie a la comarca d’Osona, ademés de estudiar si és possible, el grau d’hibridació amb gats doméstics, amb una metodología basada en trampes de pèl.

Durant la visita, vam anar a revisar dues càmeres de fototrampeig i les respectives trampes de pèl, gaudint d’ una temperatura de 24 º a mitjans de març!!! i disfrutant encara més de les explicacions i anécdotes d’en Jordi rodejats dels faig, Fagus sylvatica, i boixos, Buxus sempervirens, a la obaga d’un bosc al nord d’Osona, mentres una trentena d’àguiles marcenques, Circaetus gallicus, creuaven el cel en la seva migració cap a Europa… 

Per la tarda vam completar el dia visitant una colónia de bernats pescaires, Ardea cinerea, que rondava quasi bé els 70 exemplars, i veient la primera oreneta del any…

Com no, donar les gràcies de nou al Jordi per el tracte rebut, els consells i explicacions, de part meva i de la Núria i fins aviat!

Setembre a l’Alta Ribagorça

Bon dia,

Després de molt de temps sense publicar, per fí em disposo a fer una nova entrada al blog…

Avui ús faré un resum dels últims dies d’estiu i de 3 setmanes a l’Alta Ribagorça, un mes que ha donat força de sí!

Els últims dies d’estiu, els vaig dedicar a la micologia. Després de una primavera i estiu amb molta pluja, les condicions eren idònies. I tant al Pirineu, com a la Conca, vam poder gaudir dels primers carpófors, els bolets, de la temporada de tardor. En concret, dels bolets comestibles  més primerencs, el rossinyol, Cantharellus cibarius, alguns bolets del génere Boletus, és a dir, dels apreciats ceps, i també una altre bolet exquisit per al pal·ladar, l’ou de reig, Amanita caesarea…

Amanita caesarea, Ou de Reig

Cantharellus cibarius, Rossinyol

Boletus pinophilus, Cep

Seguidament, a mitjans del mes de setembre, vaig començar el curs de guíes del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de St.Maurici, on em repassat temes molt variats, sempre fent referéncia al Parc i el seu entorn, les comarques on està ubicat…amb uns companys (de procedéncies i formació diverses) realment excepcionals, de la mateixa manera qué els professors, autèntics experts en les seves especialitats.

Aquí teniu algunes imatges de la travessa que vam realitzar per el Parc Nacional els dies 21 i 22 de setembre…

També he tingut temps per a sortir a gaudir de la natura, en la meva estada de 3 setmanes a l’Alta Ribagorça. Com sol passar, només s’han deixat retratar alguns réptils i anfibis, dels quals ús deixo les seves imatges: les dues primeres imatges, un mascle (identificat per el mestre, Dani Fernàndez Guiberteau) de serp d’aigua, Natrix maura, qué es feia el mort dins d’un bassal…

La tercera imatge, una sargantana roquera, Podarcis muralis, al Planell d’Aigüestortes. I finalment, un gripau comú, Bufo spinosus, baixant de la Vall de Llubriqueto…

Serp d’aigua, fent-se la morta

Serp d’aigua, Natrix maura

Sargantana roquera, Podarcis muralis

Gripau comú, abans Bufo bufo, ara Bufo spinosus

En les meves sortides, també vaig tenir temps d’observar diverses aus interessants: Picot negre (Val d’Aran), pica-soques blau, merla d’aigua, cueretes groga i torrentera, bernat pescaire, i gall fer, entre d’altres, a l’Alta Ribagorça…

I finalment, em vaig dedicar a buscar petjades de mamífers, i a fer motllos d’espécies com la llúdriga, Lutra lutra…

Motllos de les petjades

Petjades de llúdriga (mà a l’esquerra, peu a la dreta)

Bé, fins la propera, em despedeixo amb aquesta espectacular imatge, cedida per l’Edu d’Erill la Vall d’una serp verd i groga, Hierophis viridiflavus  menjant-se un llangardaix ocel·lat, Timon lepidus… 

Serp verd i groga depredant un llangardaix ocel·lat

Fins aviat, espero qué després de tant de temps ús hagi agradat la entrada, Salut! 😉

Juliol 2ª part, 1ers dies d’Agost

Bona tarda,

després de dues setmanes aproximadament, avui toca doble celebració: la primera, perqué amb la última entrada a El Siboc, vam superar les 1000 visites, concretament 1.047 a les 18:00 hores d’avui a la tarda, el dia que fa 10 mesos exactes que vaig fer la primera entrada (fins avui «només» n’he publicat 15…)

I bé, tal i com vai prometre, començaré parlant sobre la «Bat Night», la Nit dels Ratpenats, activitat que es realitza a més de 30 paísos diferents, i a la que vam acudir al PNIN de Poblet el passat 20 de Juliol. Amb el nostre mestre, Jaume Soler de Daurica Serveis Ambientals, en primer lloc es va realitzar un taller per a nens. Seguidament, una xerrada técnica sobre la majoria d’espécies que trobem a Catalunya d’aquests mamífers insectívors. I després de fer un àpat vam començar la sortida pràctica, ja de nit, amb un aparell capaç de captar els ultrasons amb els que es comuniquen les diferents espécies de ratpenats… Vam escoltar-ne, majoritàriament, de la espécie Pipistrellus pipistrellus, el ratpenat més petit de la nostra fauna, i qué podem trobar tant en l’entorn urbà com en boscos.

Fotografia d’una Pipistrel·la en una caixa niu per ratpenats:

 

 

 

(Va ser trobada desorientada al carrer per la Núria, al dia següent, ja había sortit de la caixa niu 🙂 )

El passat dissabte dia 3 d’Agost, vam tornar a St.Guim de la Rabassa amb en Martí i en Josep Mª d’Asorbase, on es va realitzar l’alliberament de les gralles que habíem anat a veure el mes anterior, i que habíen sigut críades en hacking. S’en van deixar 10 al volader com a reclam, seguint la metodologia que han fet servir en un altre projecte semblant a Osona.

Imatge abans de l’alliberament de les gralles, Corvus monedula

Ha sigut un cap de setmana sense parar:ahir diumenge dia 4, amb la Núria i l’Abel, vam dirigir-nos cap al Moianés, amb el amic i herpetóleg Dani Fernàndez, i els seus companys Rober i Mónica, on entre d’altres espécies, vam poder observar aquesta serp d’aigua, Natrix maura, de la família Colubridae i un escorpí comú, Buthus occitanus… 

 

I després d’aquest cap de setmana genial, en quan a companyia i experiéncies, avui un matí força mogudet en quant a espécies d’aus observades amb l’Oriol Pàmies, a l’Espluga de Francolí… entre d’altres, tórtora comuna, Streptopelia turtur, oreneta cua-rogenca, Cecropis daurica, i aquesta àguila marcenca, Circaetus gallicus, que s’ens ha parat ben aprop…

 

Ahh! M’oblidaba!

L’altre motiu de celebració, es la notícia de qué m’han agafat per fer el curs de guía del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de St.Maurici que es realitzarà a la casa del Parc de Boí, a partir del proper 12 de Setembre, espero publicar de nou abans d’aquesta data…Fins aviat!!! 😉

 

Mes de juny i principis de juliol

Bon dia.

Després de temps sense publicar a El Siboc, Doncs bé, començarem amb dues espécies d’orquídies que vaig tenir la sort de trobar al PNIN de Poblet, que vam anar posteriorment a fotografiar amb en Rafa González, i que em van ajudar a identificar el Jaume Soler i el Jordi Faus, molt més experts en aquest tema tant fascinant i alhora difícil, com són les orquídiàcies i les seves diferents famílies i géneres.

Epipactis microphylla

 

Limodorum abortivum

 

En Rafa González i el Limodorum

Una altre activitat d’aquest últim mes, va ser el curs d’anfibis i réptils al que vam assistir amb la Núria Foguet, a la Escola de Natura de Parets del Vallés, impartit per l’herpetòleg Dani Fernàndez Guiberteau. Una experiéncia genial, tant per el contingut teóric, com per les dues sortides pràctiques, una a «Gallegs» i l’altre a Castellterçol, al Moianés. Desde apendre a diferenciar larves d’anfibis, a observar directament llangardaix ocel·lat (Timon lepidus), tritó verd (Triturus marmoratus), o fins a 6 serps llises meridionals ( Coronella girondica) entre d’altres…Tot aixó, amb un grup de gent encantadora, amb el que vam disfrutar d’un gran ambient…

 

Llangardaix ocel·lat, Timon lepidus

 

Núria Foguet i Coronella girondica

 

Granota verda, Pelophylax perezi

 

Tritó verd, Triturus marmoratus

Finalment, el 6 de Juliol vam fer una sortida amb l’Associació Ornitològica de la Baixa Segarra (Asorbase), la Núria, el Martí Sendra i en Josep Mª, la qual va ser molt profitosa també. No va ser una sortida de camp pròpiament dita, sino que vam anar a veure en Jaume Balcells, de la Associació Catalunya per la Diversitat, a Sant Guim de la Rabassa. Vam visitar un volador amb 35 gralles (Corvus monedula) adultes, que seran alliberades a l’entorn de la vila, com els 8 xoriguers comuns ( Falco tinnunculus) criats en hacking, i qué vam ajudar a alliberar. Més tard, vam anar a Concabella, un petit municipi on s’ha fet un altre projecte de hacking, peró en aquest cas amb xoriguer petit (Falco naumanni), en un nombre que supera els 60 exemplars d’aquest petit falcó que viu en colónies, és a dir, té un caràcter gregari. Ja per acabar, vam visitar en Castell de Concabella, restaurat com a centre d’interpretació de la fauna i flora de la zona.

Xoriguers comuns, Falco tinnunculus abans de ser alliberats

 

Bé doncs, fins aquí la entrada, fins a la propera on espero comentar la Nit dels Ratpenats al Bosc de Poblet entre d’altres… Salut!!! 😉

Curs sobre el Trencalós i sortida a Almacelles

Bon dia.

El cap de setmana passat, 18 i 19 de maig, vam estar amb la Núria i el Roger Gras, al curs sobre el trencalós, Gypaetus barbatus, que organitzaven conjuntament la Institució Catalana d’História Natural i el Parc Nacional d’Aigüestortes, i que tenia com a professor un gran naturalista i coneixedor d’aquesta espécie i demés aus necrófagues, com es l’Antoni Margalida.

Trencalós

El dissabte vam fer la part teórica a la casa del Parc a Boí, repassant aspectes de la biologia, ecologia, problemàtica de la espécie… Tant als Pirineus, com de les poblacions de Andalusia, els Alps, de la illa de Creta, de la subespécie de Etiópia… Tot esperant que ens millorés el temps per la sortida pràctica de diumenge, ja que al migdia a Boí mateix estaba nevant…

Finalment, vam poder fer la sortida, al Casal dels Voltors de la Terreta, on vam poder observar, ni que no es va deixar veure massa, el trencalós, i altres espécies com l’aufrany, Neophron percnopterus, o el voltor comú, Gyps fulvus ademés de altres rapinyaires…

Voltors comuns

Sortida a la Terreta

 

I bé, ahir vaig tornar a un lloc que em comença a ésser familiar, i que feia força temps que no visitaba: el terme municipal d’Almacelles, on vam fer una sortida ornitológica amb els amics Gerard Plana i Pau Gracia.

Va ser una jornada d’alló més complerta: desde aus com el Gaig blau, Coracias garrulus, o l’abellarol, Merops apiaster, amb els seu color blau eléctric, a aus limícoles com el cames llargues, Himantopus himantopus, la gamba roja vulgar, Tringa totanus, o el corriol gros, Charadrius hiaticula, o rapinyaires diversos, el més destacat, sens dubte, el mussol banyut, Asio otus…

Gaig blau

Cópula de abellarols

Cames llargues

Mussol banyut

Fins aviat companys 🙂

Semana productiva…

Bon vespre.

Aquest cop, fa ben poc desde la última entrada, peró crec que cal destacar la última setmana com una de les més productives del que porto d’any…

La fauna, com és normal, està molt més activa que fa unes setmanes, ademés  encara estan arribant espécies d’aus migratóries…

La setmana passada vaig poder observar la primera parella de capsigrany  (Lanius senator) i els companys de Asorbase, em van comentar que habien observat també el gaig blau (Coracias garrulus) al nord de la comarca.

Amb ells també vam poder sentir el xot ( Otus scops) i el enganyapastors (Caprimulgus europaeus) durant el Noctua, el cens nocturn, ademés del gamarús (Strix aluco).

Apart, ja que us deia que sembla que la fauna està molt més activa, 2 exemples ben bons són els diferents excrements d’eriçó que he trobat (no sé de quina de les dues espécies d’eriçó són perqué no els he pogut observar) i una letrina de gat, difícil saber si gat fer o gat doméstic, aixó sí s’habia menjat un conill, i hem costa d’imaginar un gat doméstic caçant-lo, peró de moment no puc dir amb certesa si ha sigut un o l ‘altre. Així que 2 rastres ben difícils de trobar en pocs dies…

Excrement d’eriçó (es poden veure les restes de formigues, i d’algun escarbat)

 

Excrement de gat (es pot veure el pel de conill, estaven semienterrats rodejant un pí blanc)

 

Restes d’alimentació…

I també, com us deia les aus estan més actives: una part de la alimentació d’alguns córvids, com la cornella, per exemple, es basa en cereals, com es pot observar en aquesta egagrópila vora un camp de conreu, també trobada la setmana passada.

Després de tot aixó, no pensaba que pogués trobar res millor per la muntanya aquests dies, peró m’equivocaba, i de bon tros.

En 2 punts, molt separats entre ells he trobat 3 exemplars de Ophrys catalaunica, de la família de les orquidiácies. Quí m’ho anaba a dir!!!

 

I amb tot aixó, vaig retrobarme amb un vell amic, el siboc, just al punt on ens vam despedir l’estiu passat…

Fins la próxima… 😉

Curs a Bellvei amb Benjamín Sanz i +…

Bon dia.

Avui em disposo a publicar, 1 mes i poc després de la última entrada, i vull fer-vos un resum d’algunes de les activitats en les que he participat en aquest temps…

A principis de mes d’abril, vaig tenir una nova presa de contacte, en forma de curs, amb el fototrampeig. El curs, del ICHN (Institució Catalana d’História Natural) a la estació biológica de Can Balasc, a Collserola, va estar centrat básicament en una espécie, la geneta (Genetta genetta) ja qué apart dels ratolins és la espécie que més han pogut detectar amb les càmeres trampa. En Francesc Llimona, i la Andrea Garmendia, professors del curs, també ens van ensenyar altres eines com un programa de fotoidentificació de les genetes, per les seves taques,  i vam poder veures les letrines de excrements típiques d’aquesta espécie…

 

A mitjans de mes, com a aperitiu del seu curs el passat cap de setmana del 5 de maig, vam anar amb la Núria a veure en Benjamín Sanz, un naturalista que desde fa pràcticament 20 anys, fa cursets sobretot de rastreig (es un especialista en els mamífers carnívors) i de flora, com per exemple, aquesta orquídia, Ophrys lutea…

 

També pel pont del 1 de maig, vam fer el SOCC de Castellfollit amb l’Albert Duch, on cal destacar que vam sentir, entre d’altres, el pica-soques blau, Sitta europaea…

 

I finalment, com deia abans, el passat cap de setmana vam anar a Bellvei a fer el curs de Flora, fauna i paisatge de la costa catalana amb en Benjamín Sanz.

Vam poder veure una gran quantitat de flora, molts rastres de fauna (alguns es van deixar veure, com la granoteta de punts, Pelodytes punctatus) i vam poder disfrutar molt amb els coneixements d’aquest naturalista i el bon ambient que va estar present durant tot el curs amb ell, i amb els companys també…

Em despedeixo de moment, amb unes quantes fotografies del curs…

Petjades de , molt possiblement, la Xivitona vulgar, Actitis hypoleucos, un ocell limícola

Petjades típiques de conill, Oryctolagus cuniculus, en forma de Y

Petjada de gat, possiblement gat fer, Felis silvestris

Egagrópila de abellarol, Merops apiaster

Lligabosc mediterrani, Lonicera implexa en floració

Estepa borrera, Cistus salvifolius en floració

Fins aviat 🙂

 

 

Nova sortida ornitológica amb Asorbase

Bona nit.

El passat dissabte, amb en Martí i en Josep Maria d’Asorbase, vam fer una sortida ornitológica força entretinguda per el terme municipal de Pira.

Degut als diferents ambients que vam recorrer, ja fossin camps de cultiu, màquia mediterrània, ambdós intercalats per masses de pí blanc (Pinus halepensis) o el bosc de ribera del riu Anguera, vam poder observar espécies ben diferents entre elles…

Vam començar ben aviat, amb una una parella de calàndries  (Melanocorhypa calandra) i el picot verd (Picus viridis) entre els camps de cereals, mimetitzant-se amb el seu color, com indica el seu nom, i segurament alimentant-se de formigues, el seu àpat preferit.

No va costar massa observar l’escandalós gaig, (Garrulus glandarius) o els bonics gafarrons, (Serinus serinus), el cada cop menys abundant pardal comú (Passer domesticus) catalogat com a espècie en perill d’extinció a les Illes Britàniques, o una parella de caderneres (Carduelis carduelis) fent el vol nupcial, un altre indici de la proximitat de la primavera .

Tot aixó, mentres ens sobrevolaven un grup d’orenetes vulgars (Hirundo rustica) i un roquerol (Ptyonoprogne rupestris), va arribar el moment de les rapinyaires: en cosa de 20 minuts, vam veure una arpella vulgar (Circus aeroginosus) que debia estar de pas en la seva migració,  ja que no és una espécie freqüent a la Conca de Barberà; i abans i després de veure l’arpella, vam poder observar un total de quatre àguiles marcenques, (Circaetus gallicus) arribant també de la migració al mes de març, d’on ve el seu nom.

Àguila marcenca

Finalment, vam acabar veient la espantadissa polla d’aigua (Gallinula chloropus), una femella de xoriguer comú (Falco tinnunculus) o el simpàtic cargolet (Troglodytes troglodytes) anant i venint d’un costat al altre del camí…

Fins la propera amics/gues 🙂

Arriba la primavera…

Bon dia.

Després de pràcticament tres mesos sense publicar, avui he trobat el moment.

I és qué l’hivern és per mí una época de reflexió, com a la natura, on les condicions del clima fan que els éssers vius ho passin especialment malament en quant a falta de menjar, menys hores de llum (la qual cosa ens fa canviar els nostres bioritmes, fins al punt de que algunes espécies d’animals entrin en un estat de hivernació, o semi-hivernació en alguns casos…) o per les condicions meteorológiques adverses, tot i que aquest ha sigut un hivern amb precipitacions abundants, tant de pluja com de neu…

No per aixó he deixat de fer coses, ni de disfrutar i observar la natura, peró com deia al principi no trobava el moment de fer-vos un resum d’aquests mesos.

A principis de febrer vam acabar la nostra col·laboració en el projecte de reforç de la població de mussol comú al Parc Natural de Montserrat, amb en Jaume Soler de Daurica i la Associació Miloca. Gràcies de nou, ha sigut un plaer poder treballar amb un gran professional i millor persona.

A la setmana següent, vam fer amb la Núria un curs de rastres de la fauna ibérica amb en José Carlos de la Fuente, al IUSC. M’en habien parlat molt bé, del professor i del contingut del curs, i no vai tardar en descobrir el perqué. Desde la seva humiltat, peró també desde els seus anys d’experiéncia per la Península Ibérica, ha sigut capaç de treure’m força dubtes a la hora de identificar certes espécies.  La sortida pràctica va ser «la cirereta del pastís»: petjades i excrements de espécies diverses, com la llúdriga, Lutra lutra,o el visó americà, Neovison vison,  els nius de esquirol, Sciurus vulgaris, amb el cant del picot verd, Picus viridis, de fons…I tot, amb un gran ambient tant amb en José Carlos com amb els companys.

Finalment, la setmana passada vam quedar amb en Martí i alguns companys d’Asorbase, per fer el Noctua, on vam poder escoltar el cant característic del gamarús, Strix aluco, i de fons, el cant del tótil, Alytes obstetricans, un petit gripau el mascle dels quals porta els ous amb les potes fins a la desclosa dels capgrossos, que surten quan es banya. I al dia següent, vam anar a recollir caixes niu…

Per cert, aquesta setmana he observat la primera parella de puput, Upupa epops, a Pira, senyal de que ja arriba la primavera…

Fins la próxima 🙂

 

Últimes activitats del 2012

Bon any nou a tots.

Tot i la meva última entrada de l’any, en la que podia donar a pensar qué aquests dies de festa, de dinars familiars, turrons i regals, em pendria uns dies per relaxarme, els que em coneixen bé saben que inclús aquests dies, per mí és difícil desconectar.

Amb la Núria, com no, hem seguit amb el radioseguiment del mussol comú fins el dia 24 de desembre, i ara tornarem a començar l’any amb la notícia de dos nous alliberaments, de nou, al Parc Natural de Montserrat, en col.laboració de nou amb Daurica Serveis Ambientals, i el Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrussa. Així que seguirem implicats en aquest projecte…

Fotografia de Jaume Soler Zurita

El dia 27, vam col·laborar amb l’Albert Duch, ornitóleg membre de l’ICO i treballador del PNIN de Poblet, amb un dels SOCC que fa al terme municipal de l’Espluga de Francolí, i ens vam retrobar amb ell el dia 29 per anar al Parc de Nadal de Sta.Coloma de Queralt, per ajudar al Martí Sendra, d’ASORBASE, i als nois i noies en un taller de muntatge de caixes niu.

I entre mig, vam visitar, el dia 28, el Parc Natural del Montseny i Montnegre-Corredor, on vam fotografiar algun rastre comú com els de la guineu (Vulpes vulpes) (a la fotografia s’aprecia el poc volum del «coixinet» central de la petjada, en comparació a la habitual de un gos doméstic) o la de un porc senglar (Sus scrofa) de un tamany mitjà (les fotografies estan fetes en una «banyera» de les que solen utilitzar aquests ungulats), i una petjada menys comú, de garsa (Pica pica), en la que es poden apreciar el tret diferencial amb les petjades de tudó comú (Columba palumbus), ja que les dues tenen anells entre els dits, tamany de la petjada apart (6cm de llargada) la lleugera corbatura del dit posterior es clau per pensar en un córbid, apart també de la disposició de les petjades, i no influeix, en aquest cas, l’hàbitat.

Fins la propera 🙂