Archivo de la categoría: Micologia

Setembre a l’Alta Ribagorça

Bon dia,

Després de molt de temps sense publicar, per fí em disposo a fer una nova entrada al blog…

Avui ús faré un resum dels últims dies d’estiu i de 3 setmanes a l’Alta Ribagorça, un mes que ha donat força de sí!

Els últims dies d’estiu, els vaig dedicar a la micologia. Després de una primavera i estiu amb molta pluja, les condicions eren idònies. I tant al Pirineu, com a la Conca, vam poder gaudir dels primers carpófors, els bolets, de la temporada de tardor. En concret, dels bolets comestibles  més primerencs, el rossinyol, Cantharellus cibarius, alguns bolets del génere Boletus, és a dir, dels apreciats ceps, i també una altre bolet exquisit per al pal·ladar, l’ou de reig, Amanita caesarea…

Amanita caesarea

Amanita caesarea, Ou de Reig

Cantharellus cibarius

Cantharellus cibarius, Rossinyol

Boletus pinophilus

Boletus pinophilus, Cep

Seguidament, a mitjans del mes de setembre, vaig començar el curs de guíes del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de St.Maurici, on em repassat temes molt variats, sempre fent referéncia al Parc i el seu entorn, les comarques on està ubicat…amb uns companys (de procedéncies i formació diverses) realment excepcionals, de la mateixa manera qué els professors, autèntics experts en les seves especialitats.

Aquí teniu algunes imatges de la travessa que vam realitzar per el Parc Nacional els dies 21 i 22 de setembre…

DSC_0255

DSC_0320

DSC_0415

També he tingut temps per a sortir a gaudir de la natura, en la meva estada de 3 setmanes a l’Alta Ribagorça. Com sol passar, només s’han deixat retratar alguns réptils i anfibis, dels quals ús deixo les seves imatges: les dues primeres imatges, un mascle (identificat per el mestre, Dani Fernàndez Guiberteau) de serp d’aigua, Natrix maura, qué es feia el mort dins d’un bassal…

La tercera imatge, una sargantana roquera, Podarcis muralis, al Planell d’Aigüestortes. I finalment, un gripau comú, Bufo spinosus, baixant de la Vall de Llubriqueto…

Serp d'aigua, fent-se la morta

Serp d’aigua, fent-se la morta

Serp d'aigua, Natrix maura

Serp d’aigua, Natrix maura

Sargantana roquera, Podarcis muralis

Sargantana roquera, Podarcis muralis

Gripau comú, abans Bufo bufo, ara Bufo spinosus

Gripau comú, abans Bufo bufo, ara Bufo spinosus

En les meves sortides, també vaig tenir temps d’observar diverses aus interessants: Picot negre (Val d’Aran), pica-soques blau, merla d’aigua, cueretes groga i torrentera, bernat pescaire, i gall fer, entre d’altres, a l’Alta Ribagorça…

I finalment, em vaig dedicar a buscar petjades de mamífers, i a fer motllos d’espécies com la llúdriga, Lutra lutra

Motllos de les petjades

Motllos de les petjades

Petjades de llúdriga (mà a l'esquerra, peu a la dreta)

Petjades de llúdriga (mà a l’esquerra, peu a la dreta)

Bé, fins la propera, em despedeixo amb aquesta espectacular imatge, cedida per l’Edu d’Erill la Vall d’una serp verd i groga, Hierophis viridiflavus  menjant-se un llangardaix ocel·latTimon lepidus… 

Serp verd i groga depredant un llangardaix ocel·lat

Serp verd i groga depredant un llangardaix ocel·lat

Fins aviat, espero qué després de tant de temps ús hagi agradat la entrada, Salut! 😉

Anuncios

Els bolets

Bon dia.

Després de molts dies sense publicar cap entrada, avui em disposo a parlar sobre un dels temes estrella quan arriba la tardor: els bolets. Aquesta temporada, aquí a la Conca de Barberà, com la majoria sabreu, s’ha regulat la recol.lecció dels apreciats carpòfors, els “fruïts” de diferents espécies de fongs, al bosc de Poblet.

Aquesta mesura, ha donat molt de qué parlar aquests últims mesos, perqué està clar que tothom, ni que sigui per donar un tomb per la muntanya, vol anar-ne a buscar. I si en cau algun, milllor que millor.

I està clar també, que als temps que estem, poca gent està disposada a pagar 10 € per la llicéncia, tret dels que viuen als termes minicipals de Montblanc, L’Espluga de Francolí, Vimbodí I Poblet, i Prades, que gaudeixen de descompte.

Peró, i perquè aquesta regulació? es pregunten molts…

He anat a la conferéncia que es va fer a Poblet, a finals d’abril, i a la xerrada que es va fer a l’Espluga de Francolí, ara farà un mes, aproximadament. He sentit de tot, sobretot a aquesta última xerrada, on val dir-ho, apart de jo i la Núria, els més joves tenien com a mínim 55-60 anys (i aixó que a les xarxes socials, ningú s’en ha estat d’opinar, peró a la hora d’informar-se, millor fer una altre cosa…)

Doncs bé, desde una frase tant recorrent com “feta la llei feta la trampa” o bé, ja anirem a buïdar el cistell al cotxe abans de que vingui el rural, i a seguir-ne buscant… I aixó que aquest any ja s’ha dit que ni tan sols es multarà a la gent, si no es molt reincident, que l’únic que es busca és concienciar a la gent.

En primer lloc, s’ha fet per regular un aprofitament forestal, igual que el fustaner, o el de un altre fong com la tófona, o si es volgués, el aprofitament mel·lífer, de plantes medicinals, o de fruïts silvestres. Del qual, el negoci que s’en fa a Catalunya, puja a uns quants milions d’euros, i no cal ficar xifres concretes. I clar, estem a un país on més del 90 % dels boscos són privats, i la resta, dels ajuntaments i/o parcs naturals etc. per treure un rendiment a aquests boscos i que siguin rentables, és lógic que es vulgui regular. Aixó no vol dir que els venedors de bolets no puguin fer el seu negoci, peró almenys, els propietaris de les finques també tindran un benefici.

En segon lloc, per el propi bosc és insostenible la massificació de gent, incentivada per programes de televisió, sense concienciar a la gent, de que el bosc s’ha de cuidar, i no com si fos una deixalleria, o com si valgués tot per trobar un bolet.

I en tercer lloc, s’està buscant incentivar la educació ambiental. S’està programant una ruta micológica, al estil, per exemple, del que fan a Castella i Lleó, perqué tothom pugui saber, i apendre, sobre els “misteris” dels bolets, desde els més petits als més grans.

La meva opinió, es que ens agradi o no, cal regular l’aprofitament, pel bé del bosc, pel nostre propi bé, ni que ens doglui la butxaca, i sobretot, pel bé d’aquests fongs, perqué si no, qui sap si d’aquí unes quantes generacions en trobaran de bolets.

La llástima, que s’hagi d’arribar a aquest punt, en que haurem de pagar per tot, sí, peró si la nostra societat no dóna per més, doncs com en tot, de vegades paguen justos per pecadors…

En fí, que aprofiti la temporada a tots/es, us deixo aquestes fotografies de uns quants bolets comestibles 😉