Archivo de la categoría: Rastreig

Visita a Osona, projecte Gat Fer

Bon dia,

Després d’un hivern sencer sense publicar, tot i haver seguit fent activitats i sortides a la natura, avui ha arribat el dia de re-obrir el Siboc, després d’aquests mesos alguns d’ells ben intensos…

I és que, si bé la primavera técnicament encara no és aquí, si que ha començat a accelerar-se la activitat en la natura, tant per la flora com per la fauna i també  per tant, la activitat dels naturalistes.

 

I per començar aquesta nova etapa, qué millor que parlar-vos de la visita que vam fer ahir al company Jordi Faus, del Grup de Naturalistes d’Osona-ICHN, enmarcada en el projecte sobre el gat fer, Felis silvestris, que volem dur a terme a la Conca de Barberà amb el Centre d’História Natural de la Conca de Barberà, CHNCB.

Una visita no casual, evidentment, ja que a Osona fa ja un any i mig que fan un projecte similar, tot i de moment tenir objectius diferents. I és que aquí a la Conca, en primer lloc tenim que confirmar la presencia de la espécie, cosa qué a Osona de bon principi ja tenien bastant confirmada, amb cites del tot fiables, i que s’han corroborat amb les càmeres de fototrampeig. Per tant, ells ja poden anar més enllà, i com molt bé ens va explicar el Jordi, estudiar la distribució i densitat de la espécie a la comarca d’Osona, ademés de estudiar si és possible, el grau d’hibridació amb gats doméstics, amb una metodología basada en trampes de pèl.

Durant la visita, vam anar a revisar dues càmeres de fototrampeig i les respectives trampes de pèl, gaudint d’ una temperatura de 24 º a mitjans de març!!! i disfrutant encara més de les explicacions i anécdotes d’en Jordi rodejats dels faig, Fagus sylvatica, i boixos, Buxus sempervirens, a la obaga d’un bosc al nord d’Osona, mentres una trentena d’àguiles marcenques, Circaetus gallicus, creuaven el cel en la seva migració cap a Europa… 

Per la tarda vam completar el dia visitant una colónia de bernats pescaires, Ardea cinerea, que rondava quasi bé els 70 exemplars, i veient la primera oreneta del any…

Com no, donar les gràcies de nou al Jordi per el tracte rebut, els consells i explicacions, de part meva i de la Núria i fins aviat!

Anuncios

Setembre a l’Alta Ribagorça

Bon dia,

Després de molt de temps sense publicar, per fí em disposo a fer una nova entrada al blog…

Avui ús faré un resum dels últims dies d’estiu i de 3 setmanes a l’Alta Ribagorça, un mes que ha donat força de sí!

Els últims dies d’estiu, els vaig dedicar a la micologia. Després de una primavera i estiu amb molta pluja, les condicions eren idònies. I tant al Pirineu, com a la Conca, vam poder gaudir dels primers carpófors, els bolets, de la temporada de tardor. En concret, dels bolets comestibles  més primerencs, el rossinyol, Cantharellus cibarius, alguns bolets del génere Boletus, és a dir, dels apreciats ceps, i també una altre bolet exquisit per al pal·ladar, l’ou de reig, Amanita caesarea…

Amanita caesarea

Amanita caesarea, Ou de Reig

Cantharellus cibarius

Cantharellus cibarius, Rossinyol

Boletus pinophilus

Boletus pinophilus, Cep

Seguidament, a mitjans del mes de setembre, vaig començar el curs de guíes del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de St.Maurici, on em repassat temes molt variats, sempre fent referéncia al Parc i el seu entorn, les comarques on està ubicat…amb uns companys (de procedéncies i formació diverses) realment excepcionals, de la mateixa manera qué els professors, autèntics experts en les seves especialitats.

Aquí teniu algunes imatges de la travessa que vam realitzar per el Parc Nacional els dies 21 i 22 de setembre…

DSC_0255

DSC_0320

DSC_0415

També he tingut temps per a sortir a gaudir de la natura, en la meva estada de 3 setmanes a l’Alta Ribagorça. Com sol passar, només s’han deixat retratar alguns réptils i anfibis, dels quals ús deixo les seves imatges: les dues primeres imatges, un mascle (identificat per el mestre, Dani Fernàndez Guiberteau) de serp d’aigua, Natrix maura, qué es feia el mort dins d’un bassal…

La tercera imatge, una sargantana roquera, Podarcis muralis, al Planell d’Aigüestortes. I finalment, un gripau comú, Bufo spinosus, baixant de la Vall de Llubriqueto…

Serp d'aigua, fent-se la morta

Serp d’aigua, fent-se la morta

Serp d'aigua, Natrix maura

Serp d’aigua, Natrix maura

Sargantana roquera, Podarcis muralis

Sargantana roquera, Podarcis muralis

Gripau comú, abans Bufo bufo, ara Bufo spinosus

Gripau comú, abans Bufo bufo, ara Bufo spinosus

En les meves sortides, també vaig tenir temps d’observar diverses aus interessants: Picot negre (Val d’Aran), pica-soques blau, merla d’aigua, cueretes groga i torrentera, bernat pescaire, i gall fer, entre d’altres, a l’Alta Ribagorça…

I finalment, em vaig dedicar a buscar petjades de mamífers, i a fer motllos d’espécies com la llúdriga, Lutra lutra

Motllos de les petjades

Motllos de les petjades

Petjades de llúdriga (mà a l'esquerra, peu a la dreta)

Petjades de llúdriga (mà a l’esquerra, peu a la dreta)

Bé, fins la propera, em despedeixo amb aquesta espectacular imatge, cedida per l’Edu d’Erill la Vall d’una serp verd i groga, Hierophis viridiflavus  menjant-se un llangardaix ocel·latTimon lepidus… 

Serp verd i groga depredant un llangardaix ocel·lat

Serp verd i groga depredant un llangardaix ocel·lat

Fins aviat, espero qué després de tant de temps ús hagi agradat la entrada, Salut! 😉

Semana productiva…

Bon vespre.

Aquest cop, fa ben poc desde la última entrada, peró crec que cal destacar la última setmana com una de les més productives del que porto d’any…

La fauna, com és normal, està molt més activa que fa unes setmanes, ademés  encara estan arribant espécies d’aus migratóries…

La setmana passada vaig poder observar la primera parella de capsigrany  (Lanius senator) i els companys de Asorbase, em van comentar que habien observat també el gaig blau (Coracias garrulus) al nord de la comarca.

capsigrany

gaigblau

Amb ells també vam poder sentir el xotOtus scops) i el enganyapastors (Caprimulgus europaeus) durant el Noctua, el cens nocturn, ademés del gamarús (Strix aluco).

otusco_dib

enganyapastors

Carabo_comun_2

Apart, ja que us deia que sembla que la fauna està molt més activa, 2 exemples ben bons són els diferents excrements d’eriçó que he trobat (no sé de quina de les dues espécies d’eriçó són perqué no els he pogut observar) i una letrina de gat, difícil saber si gat fer o gat doméstic, aixó sí s’habia menjat un conill, i hem costa d’imaginar un gat doméstic caçant-lo, peró de moment no puc dir amb certesa si ha sigut un o l ‘altre. Així que 2 rastres ben difícils de trobar en pocs dies…

Excrement d’eriçó (es poden veure les restes de formigues, i d’algun escarbat)OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

Excrement de gat (es pot veure el pel de conill, estaven semienterrats rodejant un pí blanc)

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

Restes d’alimentació…

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

I també, com us deia les aus estan més actives: una part de la alimentació d’alguns córvids, com la cornella, per exemple, es basa en cereals, com es pot observar en aquesta egagrópila vora un camp de conreu, també trobada la setmana passada.OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Després de tot aixó, no pensaba que pogués trobar res millor per la muntanya aquests dies, peró m’equivocaba, i de bon tros.

En 2 punts, molt separats entre ells he trobat 3 exemplars de Ophrys catalaunica, de la família de les orquidiácies. Quí m’ho anaba a dir!!!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

I amb tot aixó, vaig retrobarme amb un vell amic, el siboc, just al punt on ens vam despedir l’estiu passat…

Fins la próxima… 😉

Curs a Bellvei amb Benjamín Sanz i +…

Bon dia.

Avui em disposo a publicar, 1 mes i poc després de la última entrada, i vull fer-vos un resum d’algunes de les activitats en les que he participat en aquest temps…

A principis de mes d’abril, vaig tenir una nova presa de contacte, en forma de curs, amb el fototrampeig. El curs, del ICHN (Institució Catalana d’História Natural) a la estació biológica de Can Balasc, a Collserola, va estar centrat básicament en una espécie, la geneta (Genetta genetta) ja qué apart dels ratolins és la espécie que més han pogut detectar amb les càmeres trampa. En Francesc Llimona, i la Andrea Garmendia, professors del curs, també ens van ensenyar altres eines com un programa de fotoidentificació de les genetes, per les seves taques,  i vam poder veures les letrines de excrements típiques d’aquesta espécie…

Letrina de geneta a Collserola

 

A mitjans de mes, com a aperitiu del seu curs el passat cap de setmana del 5 de maig, vam anar amb la Núria a veure en Benjamín Sanz, un naturalista que desde fa pràcticament 20 anys, fa cursets sobretot de rastreig (es un especialista en els mamífers carnívors) i de flora, com per exemple, aquesta orquídia, Ophrys lutea

Ophrys lutea

 

També pel pont del 1 de maig, vam fer el SOCC de Castellfollit amb l’Albert Duch, on cal destacar que vam sentir, entre d’altres, el pica-soques blau, Sitta europaea

pica-soques blau

 

I finalment, com deia abans, el passat cap de setmana vam anar a Bellvei a fer el curs de Flora, fauna i paisatge de la costa catalana amb en Benjamín Sanz.

Vam poder veure una gran quantitat de flora, molts rastres de fauna (alguns es van deixar veure, com la granoteta de punts, Pelodytes punctatus) i vam poder disfrutar molt amb els coneixements d’aquest naturalista i el bon ambient que va estar present durant tot el curs amb ell, i amb els companys també…

Em despedeixo de moment, amb unes quantes fotografies del curs…

Petjades de , molt possiblement, la Xivitona vulgar, Actitis hypoleucos, un ocell limícola

Petjades típiques de conill, Oryctolagus cuniculus, en forma de Y

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Petjada de gat, possiblement gat fer, Felis silvestris

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Egagrópila de abellarol, Merops apiaster

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Lligabosc mediterrani, Lonicera implexa en floració

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Estepa borrera, Cistus salvifolius en floració

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Fins aviat 🙂

 

 

Arriba la primavera…

Bon dia.

Després de pràcticament tres mesos sense publicar, avui he trobat el moment.

I és qué l’hivern és per mí una época de reflexió, com a la natura, on les condicions del clima fan que els éssers vius ho passin especialment malament en quant a falta de menjar, menys hores de llum (la qual cosa ens fa canviar els nostres bioritmes, fins al punt de que algunes espécies d’animals entrin en un estat de hivernació, o semi-hivernació en alguns casos…) o per les condicions meteorológiques adverses, tot i que aquest ha sigut un hivern amb precipitacions abundants, tant de pluja com de neu…

No per aixó he deixat de fer coses, ni de disfrutar i observar la natura, peró com deia al principi no trobava el moment de fer-vos un resum d’aquests mesos.

A principis de febrer vam acabar la nostra col·laboració en el projecte de reforç de la població de mussol comú al Parc Natural de Montserrat, amb en Jaume Soler de Daurica i la Associació Miloca. Gràcies de nou, ha sigut un plaer poder treballar amb un gran professional i millor persona.

A la setmana següent, vam fer amb la Núria un curs de rastres de la fauna ibérica amb en José Carlos de la Fuente, al IUSC. M’en habien parlat molt bé, del professor i del contingut del curs, i no vai tardar en descobrir el perqué. Desde la seva humiltat, peró també desde els seus anys d’experiéncia per la Península Ibérica, ha sigut capaç de treure’m força dubtes a la hora de identificar certes espécies.  La sortida pràctica va ser “la cirereta del pastís”: petjades i excrements de espécies diverses, com la llúdrigaLutra lutra,o el visó americà, Neovison vison,  els nius de esquirolSciurus vulgaris, amb el cant del picot verd, Picus viridis, de fons…I tot, amb un gran ambient tant amb en José Carlos com amb els companys.

Petjada de visó americà

Excrement de llúdriga

Petjada de bernat pescaire (Ardea cinerea)

niu de cargolet (Troglodytes troglodytes)

Rastrejant a Monistrol

Finalment, la setmana passada vam quedar amb en Martí i alguns companys d’Asorbase, per fer el Noctua, on vam poder escoltar el cant característic del gamarús, Strix aluco, i de fons, el cant del tótil, Alytes obstetricans, un petit gripau el mascle dels quals porta els ous amb les potes fins a la desclosa dels capgrossos, que surten quan es banya. I al dia següent, vam anar a recollir caixes niu…

Mirant si habien ocupat les caixes niu...

Per cert, aquesta setmana he observat la primera parella de puput, Upupa epops, a Pira, senyal de que ja arriba la primavera…

Fins la próxima 🙂

 

Passejant pel camí del Titllar (PNIN de Poblet)

Bona tarda.

Després de un cap de setmana bastant ocupat (divendres al bosc de Durro, dissabte al Estany d’Ivars i Vilasana amb l’ICO), avui he anat a passejar per un dels meus paratges preferits, el camí del Titllar, al bosc de Poblet.

En aquest indret, sense sortir ni tan sols del camí, és freqüent trobar força rastres interessants, ademés de poder gaudir de la tranquilitat del lloc, i de una diversitat botànica força variada. A més a més, és época de bolets, havent pogut observar com comencen a sortir els primers “pets de llop”, Lycoperdon perlatum.

Avui, no hi ha hagut massa a destacar que no hagi vist anteriorment, peró com sempre ha valgut la pena passar-hi el matí. El gaig, Garrulus glandarius, amb la seva veu estrident, i el picot garser gros, Dendrocopos major, s’han deixat escoltar i veure també, de ben aprop. Apart d’aixó, l’astor, Accipiter gentilis, es veu que ha esmorzat bé: ni més ni menys que 5 deposicions de plomes diferents (restes d’alimentació) totes 5 de tudó, Columba palumbus. 

Fauna apart, a el boix grèvol, Ilex aquifolium, que forma part de la nostra flora protegida, ja li han madurat els fruits, i el mateix es pot dir del castanyer, Castanea sativa. I l’arboç, Arbutus unedo, ja està florint…

En fí, qualsevol moment es bo, si es disposa de temps, per gaudir de la natura, sigui la época de l’any que sigui…

Rastreig al terme de l’Espluga de F.

Bona nit!

Ahir vai dir que actualitzaria, i aquí estic, a contracorrent, després de un dia en el què no he parat massa…

A quarts de 9 del matí ja estaba a l’Espluga de Francolí, había quedat amb l’Oriol Pàmies per anar al seu “tros”, avere quins rastres trobavem.

En aquest mas, amb una bona varietat d’ambients, entre els rastres que hem observat avui i algunes mostres que m’ ha anat donant l’Oriol (desde una muda de serp verda, Malpolon monpessulanus de prop de 1, 70 cm, a les més recents, plomes de oriol, Oriolus oriolus), apart de espécies que ell ha pogut veure directament, es fácil pensar que s’hi podria fer un curset de rastreig perfectament.
Desde l’ escurçó ibèric, Vipera latastei, passant per el escorpí comú, o groc, Buthus occitanus, o mamífers com el teixó, Meles meles o la fagina, Martes foina (n’hem trobat un crani), o una parella de picot garser gros, Dendrocopos major

Aixó es un resum, peró entre plomes, restes d’alimentació, petjades, excrements, apart de nius i ocells que hem escoltat, sense fer un reconeixement en profunditat, tranquilament podriem observar entre 50-60 rastres (no té perquè ser tots de espècies diferents) i aixó sense haber entrat en la zona d’anfibis i aus acuàtiques!!!

Bé, aixó és tot per avui… ja qué no tinc les fotografies del matí, les penjaré quan les rebi 🙂