Archivo de la etiqueta: llúdriga

Setembre a l’Alta Ribagorça

Bon dia,

Després de molt de temps sense publicar, per fí em disposo a fer una nova entrada al blog…

Avui ús faré un resum dels últims dies d’estiu i de 3 setmanes a l’Alta Ribagorça, un mes que ha donat força de sí!

Els últims dies d’estiu, els vaig dedicar a la micologia. Després de una primavera i estiu amb molta pluja, les condicions eren idònies. I tant al Pirineu, com a la Conca, vam poder gaudir dels primers carpófors, els bolets, de la temporada de tardor. En concret, dels bolets comestibles  més primerencs, el rossinyol, Cantharellus cibarius, alguns bolets del génere Boletus, és a dir, dels apreciats ceps, i també una altre bolet exquisit per al pal·ladar, l’ou de reig, Amanita caesarea…

Amanita caesarea

Amanita caesarea, Ou de Reig

Cantharellus cibarius

Cantharellus cibarius, Rossinyol

Boletus pinophilus

Boletus pinophilus, Cep

Seguidament, a mitjans del mes de setembre, vaig començar el curs de guíes del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de St.Maurici, on em repassat temes molt variats, sempre fent referéncia al Parc i el seu entorn, les comarques on està ubicat…amb uns companys (de procedéncies i formació diverses) realment excepcionals, de la mateixa manera qué els professors, autèntics experts en les seves especialitats.

Aquí teniu algunes imatges de la travessa que vam realitzar per el Parc Nacional els dies 21 i 22 de setembre…

DSC_0255

DSC_0320

DSC_0415

També he tingut temps per a sortir a gaudir de la natura, en la meva estada de 3 setmanes a l’Alta Ribagorça. Com sol passar, només s’han deixat retratar alguns réptils i anfibis, dels quals ús deixo les seves imatges: les dues primeres imatges, un mascle (identificat per el mestre, Dani Fernàndez Guiberteau) de serp d’aigua, Natrix maura, qué es feia el mort dins d’un bassal…

La tercera imatge, una sargantana roquera, Podarcis muralis, al Planell d’Aigüestortes. I finalment, un gripau comú, Bufo spinosus, baixant de la Vall de Llubriqueto…

Serp d'aigua, fent-se la morta

Serp d’aigua, fent-se la morta

Serp d'aigua, Natrix maura

Serp d’aigua, Natrix maura

Sargantana roquera, Podarcis muralis

Sargantana roquera, Podarcis muralis

Gripau comú, abans Bufo bufo, ara Bufo spinosus

Gripau comú, abans Bufo bufo, ara Bufo spinosus

En les meves sortides, també vaig tenir temps d’observar diverses aus interessants: Picot negre (Val d’Aran), pica-soques blau, merla d’aigua, cueretes groga i torrentera, bernat pescaire, i gall fer, entre d’altres, a l’Alta Ribagorça…

I finalment, em vaig dedicar a buscar petjades de mamífers, i a fer motllos d’espécies com la llúdriga, Lutra lutra

Motllos de les petjades

Motllos de les petjades

Petjades de llúdriga (mà a l'esquerra, peu a la dreta)

Petjades de llúdriga (mà a l’esquerra, peu a la dreta)

Bé, fins la propera, em despedeixo amb aquesta espectacular imatge, cedida per l’Edu d’Erill la Vall d’una serp verd i groga, Hierophis viridiflavus  menjant-se un llangardaix ocel·latTimon lepidus… 

Serp verd i groga depredant un llangardaix ocel·lat

Serp verd i groga depredant un llangardaix ocel·lat

Fins aviat, espero qué després de tant de temps ús hagi agradat la entrada, Salut! 😉

Anuncios

Arriba la primavera…

Bon dia.

Després de pràcticament tres mesos sense publicar, avui he trobat el moment.

I és qué l’hivern és per mí una época de reflexió, com a la natura, on les condicions del clima fan que els éssers vius ho passin especialment malament en quant a falta de menjar, menys hores de llum (la qual cosa ens fa canviar els nostres bioritmes, fins al punt de que algunes espécies d’animals entrin en un estat de hivernació, o semi-hivernació en alguns casos…) o per les condicions meteorológiques adverses, tot i que aquest ha sigut un hivern amb precipitacions abundants, tant de pluja com de neu…

No per aixó he deixat de fer coses, ni de disfrutar i observar la natura, peró com deia al principi no trobava el moment de fer-vos un resum d’aquests mesos.

A principis de febrer vam acabar la nostra col·laboració en el projecte de reforç de la població de mussol comú al Parc Natural de Montserrat, amb en Jaume Soler de Daurica i la Associació Miloca. Gràcies de nou, ha sigut un plaer poder treballar amb un gran professional i millor persona.

A la setmana següent, vam fer amb la Núria un curs de rastres de la fauna ibérica amb en José Carlos de la Fuente, al IUSC. M’en habien parlat molt bé, del professor i del contingut del curs, i no vai tardar en descobrir el perqué. Desde la seva humiltat, peró també desde els seus anys d’experiéncia per la Península Ibérica, ha sigut capaç de treure’m força dubtes a la hora de identificar certes espécies.  La sortida pràctica va ser “la cirereta del pastís”: petjades i excrements de espécies diverses, com la llúdrigaLutra lutra,o el visó americà, Neovison vison,  els nius de esquirolSciurus vulgaris, amb el cant del picot verd, Picus viridis, de fons…I tot, amb un gran ambient tant amb en José Carlos com amb els companys.

Petjada de visó americà

Excrement de llúdriga

Petjada de bernat pescaire (Ardea cinerea)

niu de cargolet (Troglodytes troglodytes)

Rastrejant a Monistrol

Finalment, la setmana passada vam quedar amb en Martí i alguns companys d’Asorbase, per fer el Noctua, on vam poder escoltar el cant característic del gamarús, Strix aluco, i de fons, el cant del tótil, Alytes obstetricans, un petit gripau el mascle dels quals porta els ous amb les potes fins a la desclosa dels capgrossos, que surten quan es banya. I al dia següent, vam anar a recollir caixes niu…

Mirant si habien ocupat les caixes niu...

Per cert, aquesta setmana he observat la primera parella de puput, Upupa epops, a Pira, senyal de que ja arriba la primavera…

Fins la próxima 🙂