Bon dia,
Després de molt de temps sense publicar, per fí em disposo a fer una nova entrada al blog…
Avui ús faré un resum dels últims dies d’estiu i de 3 setmanes a l’Alta Ribagorça, un mes que ha donat força de sí!
Els últims dies d’estiu, els vaig dedicar a la micologia. Després de una primavera i estiu amb molta pluja, les condicions eren idònies. I tant al Pirineu, com a la Conca, vam poder gaudir dels primers carpófors, els bolets, de la temporada de tardor. En concret, dels bolets comestibles més primerencs, el rossinyol, Cantharellus cibarius, alguns bolets del génere Boletus, és a dir, dels apreciats ceps, i també una altre bolet exquisit per al pal·ladar, l’ou de reig, Amanita caesarea…
Seguidament, a mitjans del mes de setembre, vaig començar el curs de guíes del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de St.Maurici, on em repassat temes molt variats, sempre fent referéncia al Parc i el seu entorn, les comarques on està ubicat…amb uns companys (de procedéncies i formació diverses) realment excepcionals, de la mateixa manera qué els professors, autèntics experts en les seves especialitats.
Aquí teniu algunes imatges de la travessa que vam realitzar per el Parc Nacional els dies 21 i 22 de setembre…
També he tingut temps per a sortir a gaudir de la natura, en la meva estada de 3 setmanes a l’Alta Ribagorça. Com sol passar, només s’han deixat retratar alguns réptils i anfibis, dels quals ús deixo les seves imatges: les dues primeres imatges, un mascle (identificat per el mestre, Dani Fernàndez Guiberteau) de serp d’aigua, Natrix maura, qué es feia el mort dins d’un bassal…
La tercera imatge, una sargantana roquera, Podarcis muralis, al Planell d’Aigüestortes. I finalment, un gripau comú, Bufo spinosus, baixant de la Vall de Llubriqueto…
En les meves sortides, també vaig tenir temps d’observar diverses aus interessants: Picot negre (Val d’Aran), pica-soques blau, merla d’aigua, cueretes groga i torrentera, bernat pescaire, i gall fer, entre d’altres, a l’Alta Ribagorça…
I finalment, em vaig dedicar a buscar petjades de mamífers, i a fer motllos d’espécies com la llúdriga, Lutra lutra…
Bé, fins la propera, em despedeixo amb aquesta espectacular imatge, cedida per l’Edu d’Erill la Vall d’una serp verd i groga, Hierophis viridiflavus menjant-se un llangardaix ocel·lat, Timon lepidus…
Fins aviat, espero qué després de tant de temps ús hagi agradat la entrada, Salut! 😉