Archivo de la categoría: Ornitologia

Mes de juny i principis de juliol

Bon dia.

Després de temps sense publicar a El Siboc, Doncs bé, començarem amb dues espécies d’orquídies que vaig tenir la sort de trobar al PNIN de Poblet, que vam anar posteriorment a fotografiar amb en Rafa González, i que em van ajudar a identificar el Jaume Soler i el Jordi Faus, molt més experts en aquest tema tant fascinant i alhora difícil, com són les orquídiàcies i les seves diferents famílies i géneres.

Epipactis microphylla

 

Limodorum abortivum

 

En Rafa González i el Limodorum

Una altre activitat d’aquest últim mes, va ser el curs d’anfibis i réptils al que vam assistir amb la Núria Foguet, a la Escola de Natura de Parets del Vallés, impartit per l’herpetòleg Dani Fernàndez Guiberteau. Una experiéncia genial, tant per el contingut teóric, com per les dues sortides pràctiques, una a “Gallegs” i l’altre a Castellterçol, al Moianés. Desde apendre a diferenciar larves d’anfibis, a observar directament llangardaix ocel·lat (Timon lepidus), tritó verd (Triturus marmoratus), o fins a 6 serps llises meridionals ( Coronella girondica) entre d’altres…Tot aixó, amb un grup de gent encantadora, amb el que vam disfrutar d’un gran ambient…

 

Llangardaix ocel·lat, Timon lepidus

 

Núria Foguet i Coronella girondica

 

Granota verda, Pelophylax perezi

 

 
Tritó verd, Triturus marmoratus      

Finalment, el 6 de Juliol vam fer una sortida amb l’Associació Ornitològica de la Baixa Segarra (Asorbase), la Núria, el Martí Sendra i en Josep Mª, la qual va ser molt profitosa també. No va ser una sortida de camp pròpiament dita, sino que vam anar a veure en Jaume Balcells, de la Associació Catalunya per la Diversitat, a Sant Guim de la Rabassa. Vam visitar un volador amb 35 gralles (Corvus monedula) adultes, que seran alliberades a l’entorn de la vila, com els 8 xoriguers comuns ( Falco tinnunculus) criats en hacking, i qué vam ajudar a alliberar. Més tard, vam anar a Concabella, un petit municipi on s’ha fet un altre projecte de hacking, peró en aquest cas amb xoriguer petit (Falco naumanni), en un nombre que supera els 60 exemplars d’aquest petit falcó que viu en colónies, és a dir, té un caràcter gregari. Ja per acabar, vam visitar en Castell de Concabella, restaurat com a centre d’interpretació de la fauna i flora de la zona.

Xoriguers comuns, Falco tinnunculus abans de ser alliberats

 

Bé doncs, fins aquí la entrada, fins a la propera on espero comentar la Nit dels Ratpenats al Bosc de Poblet entre d’altres… Salut!!! 😉

Curs sobre el Trencalós i sortida a Almacelles

Bon dia.

El cap de setmana passat, 18 i 19 de maig, vam estar amb la Núria i el Roger Gras, al curs sobre el trencalós, Gypaetus barbatus, que organitzaven conjuntament la Institució Catalana d’História Natural i el Parc Nacional d’Aigüestortes, i que tenia com a professor un gran naturalista i coneixedor d’aquesta espécie i demés aus necrófagues, com es l’Antoni Margalida.

Trencalós

Trencalós

El dissabte vam fer la part teórica a la casa del Parc a Boí, repassant aspectes de la biologia, ecologia, problemàtica de la espécie… Tant als Pirineus, com de les poblacions de Andalusia, els Alps, de la illa de Creta, de la subespécie de Etiópia… Tot esperant que ens millorés el temps per la sortida pràctica de diumenge, ja que al migdia a Boí mateix estaba nevant…

Finalment, vam poder fer la sortida, al Casal dels Voltors de la Terreta, on vam poder observar, ni que no es va deixar veure massa, el trencalós, i altres espécies com l’aufrany, Neophron percnopterus, o el voltor comú, Gyps fulvus ademés de altres rapinyaires…

Voltors comuns

Voltors comuns

Sortida a la Terreta

Sortida a la Terreta

 

I bé, ahir vaig tornar a un lloc que em comença a ésser familiar, i que feia força temps que no visitaba: el terme municipal d’Almacelles, on vam fer una sortida ornitológica amb els amics Gerard Plana i Pau Gracia.

Va ser una jornada d’alló més complerta: desde aus com el Gaig blau, Coracias garrulus, o l’abellarol, Merops apiaster, amb els seu color blau eléctric, a aus limícoles com el cames llargues, Himantopus himantopus, la gamba roja vulgar, Tringa totanus, o el corriol gros, Charadrius hiaticula, o rapinyaires diversos, el més destacat, sens dubte, el mussol banyut, Asio otus

Gaig blau

Gaig blau

Cópula de abellarols

Cópula de abellarols

Cames llargues

Cames llargues

Mussol banyut

Mussol banyut

Fins aviat companys 🙂

Semana productiva…

Bon vespre.

Aquest cop, fa ben poc desde la última entrada, peró crec que cal destacar la última setmana com una de les més productives del que porto d’any…

La fauna, com és normal, està molt més activa que fa unes setmanes, ademés  encara estan arribant espécies d’aus migratóries…

La setmana passada vaig poder observar la primera parella de capsigrany  (Lanius senator) i els companys de Asorbase, em van comentar que habien observat també el gaig blau (Coracias garrulus) al nord de la comarca.

capsigrany

gaigblau

Amb ells també vam poder sentir el xotOtus scops) i el enganyapastors (Caprimulgus europaeus) durant el Noctua, el cens nocturn, ademés del gamarús (Strix aluco).

otusco_dib

enganyapastors

Carabo_comun_2

Apart, ja que us deia que sembla que la fauna està molt més activa, 2 exemples ben bons són els diferents excrements d’eriçó que he trobat (no sé de quina de les dues espécies d’eriçó són perqué no els he pogut observar) i una letrina de gat, difícil saber si gat fer o gat doméstic, aixó sí s’habia menjat un conill, i hem costa d’imaginar un gat doméstic caçant-lo, peró de moment no puc dir amb certesa si ha sigut un o l ‘altre. Així que 2 rastres ben difícils de trobar en pocs dies…

Excrement d’eriçó (es poden veure les restes de formigues, i d’algun escarbat)OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

Excrement de gat (es pot veure el pel de conill, estaven semienterrats rodejant un pí blanc)

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

Restes d’alimentació…

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

I també, com us deia les aus estan més actives: una part de la alimentació d’alguns córvids, com la cornella, per exemple, es basa en cereals, com es pot observar en aquesta egagrópila vora un camp de conreu, també trobada la setmana passada.OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Després de tot aixó, no pensaba que pogués trobar res millor per la muntanya aquests dies, peró m’equivocaba, i de bon tros.

En 2 punts, molt separats entre ells he trobat 3 exemplars de Ophrys catalaunica, de la família de les orquidiácies. Quí m’ho anaba a dir!!!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

I amb tot aixó, vaig retrobarme amb un vell amic, el siboc, just al punt on ens vam despedir l’estiu passat…

Fins la próxima… 😉

Curs a Bellvei amb Benjamín Sanz i +…

Bon dia.

Avui em disposo a publicar, 1 mes i poc després de la última entrada, i vull fer-vos un resum d’algunes de les activitats en les que he participat en aquest temps…

A principis de mes d’abril, vaig tenir una nova presa de contacte, en forma de curs, amb el fototrampeig. El curs, del ICHN (Institució Catalana d’História Natural) a la estació biológica de Can Balasc, a Collserola, va estar centrat básicament en una espécie, la geneta (Genetta genetta) ja qué apart dels ratolins és la espécie que més han pogut detectar amb les càmeres trampa. En Francesc Llimona, i la Andrea Garmendia, professors del curs, també ens van ensenyar altres eines com un programa de fotoidentificació de les genetes, per les seves taques,  i vam poder veures les letrines de excrements típiques d’aquesta espécie…

Letrina de geneta a Collserola

 

A mitjans de mes, com a aperitiu del seu curs el passat cap de setmana del 5 de maig, vam anar amb la Núria a veure en Benjamín Sanz, un naturalista que desde fa pràcticament 20 anys, fa cursets sobretot de rastreig (es un especialista en els mamífers carnívors) i de flora, com per exemple, aquesta orquídia, Ophrys lutea

Ophrys lutea

 

També pel pont del 1 de maig, vam fer el SOCC de Castellfollit amb l’Albert Duch, on cal destacar que vam sentir, entre d’altres, el pica-soques blau, Sitta europaea

pica-soques blau

 

I finalment, com deia abans, el passat cap de setmana vam anar a Bellvei a fer el curs de Flora, fauna i paisatge de la costa catalana amb en Benjamín Sanz.

Vam poder veure una gran quantitat de flora, molts rastres de fauna (alguns es van deixar veure, com la granoteta de punts, Pelodytes punctatus) i vam poder disfrutar molt amb els coneixements d’aquest naturalista i el bon ambient que va estar present durant tot el curs amb ell, i amb els companys també…

Em despedeixo de moment, amb unes quantes fotografies del curs…

Petjades de , molt possiblement, la Xivitona vulgar, Actitis hypoleucos, un ocell limícola

Petjades típiques de conill, Oryctolagus cuniculus, en forma de Y

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Petjada de gat, possiblement gat fer, Felis silvestris

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Egagrópila de abellarol, Merops apiaster

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Lligabosc mediterrani, Lonicera implexa en floració

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Estepa borrera, Cistus salvifolius en floració

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Fins aviat 🙂

 

 

Nova sortida ornitológica amb Asorbase

Bona nit.

El passat dissabte, amb en Martí i en Josep Maria d’Asorbase, vam fer una sortida ornitológica força entretinguda per el terme municipal de Pira.

Degut als diferents ambients que vam recorrer, ja fossin camps de cultiu, màquia mediterrània, ambdós intercalats per masses de pí blanc (Pinus halepensis) o el bosc de ribera del riu Anguera, vam poder observar espécies ben diferents entre elles…

Vam començar ben aviat, amb una una parella de calàndries  (Melanocorhypa calandra) i el picot verd (Picus viridis) entre els camps de cereals, mimetitzant-se amb el seu color, com indica el seu nom, i segurament alimentant-se de formigues, el seu àpat preferit.

Picot verd

No va costar massa observar l’escandalós gaig, (Garrulus glandarius) o els bonics gafarrons, (Serinus serinus), el cada cop menys abundant pardal comú (Passer domesticus) catalogat com a espècie en perill d’extinció a les Illes Britàniques, o una parella de caderneres (Carduelis carduelis) fent el vol nupcial, un altre indici de la proximitat de la primavera .

jilguero

Tot aixó, mentres ens sobrevolaven un grup d’orenetes vulgars (Hirundo rustica) i un roquerol (Ptyonoprogne rupestris), va arribar el moment de les rapinyaires: en cosa de 20 minuts, vam veure una arpella vulgar (Circus aeroginosus) que debia estar de pas en la seva migració,  ja que no és una espécie freqüent a la Conca de Barberà; i abans i després de veure l’arpella, vam poder observar un total de quatre àguiles marcenques, (Circaetus gallicus) arribant també de la migració al mes de març, d’on ve el seu nom.

Àguila marcenca

Arpella vulgar

Finalment, vam acabar veient la espantadissa polla d’aigua (Gallinula chloropus), una femella de xoriguer comú (Falco tinnunculus) o el simpàtic cargolet (Troglodytes troglodytes) anant i venint d’un costat al altre del camí…

Femella de Xoriguer comú

Fins la propera amics/gues 🙂

Arriba la primavera…

Bon dia.

Després de pràcticament tres mesos sense publicar, avui he trobat el moment.

I és qué l’hivern és per mí una época de reflexió, com a la natura, on les condicions del clima fan que els éssers vius ho passin especialment malament en quant a falta de menjar, menys hores de llum (la qual cosa ens fa canviar els nostres bioritmes, fins al punt de que algunes espécies d’animals entrin en un estat de hivernació, o semi-hivernació en alguns casos…) o per les condicions meteorológiques adverses, tot i que aquest ha sigut un hivern amb precipitacions abundants, tant de pluja com de neu…

No per aixó he deixat de fer coses, ni de disfrutar i observar la natura, peró com deia al principi no trobava el moment de fer-vos un resum d’aquests mesos.

A principis de febrer vam acabar la nostra col·laboració en el projecte de reforç de la població de mussol comú al Parc Natural de Montserrat, amb en Jaume Soler de Daurica i la Associació Miloca. Gràcies de nou, ha sigut un plaer poder treballar amb un gran professional i millor persona.

A la setmana següent, vam fer amb la Núria un curs de rastres de la fauna ibérica amb en José Carlos de la Fuente, al IUSC. M’en habien parlat molt bé, del professor i del contingut del curs, i no vai tardar en descobrir el perqué. Desde la seva humiltat, peró també desde els seus anys d’experiéncia per la Península Ibérica, ha sigut capaç de treure’m força dubtes a la hora de identificar certes espécies.  La sortida pràctica va ser “la cirereta del pastís”: petjades i excrements de espécies diverses, com la llúdrigaLutra lutra,o el visó americà, Neovison vison,  els nius de esquirolSciurus vulgaris, amb el cant del picot verd, Picus viridis, de fons…I tot, amb un gran ambient tant amb en José Carlos com amb els companys.

Petjada de visó americà

Excrement de llúdriga

Petjada de bernat pescaire (Ardea cinerea)

niu de cargolet (Troglodytes troglodytes)

Rastrejant a Monistrol

Finalment, la setmana passada vam quedar amb en Martí i alguns companys d’Asorbase, per fer el Noctua, on vam poder escoltar el cant característic del gamarús, Strix aluco, i de fons, el cant del tótil, Alytes obstetricans, un petit gripau el mascle dels quals porta els ous amb les potes fins a la desclosa dels capgrossos, que surten quan es banya. I al dia següent, vam anar a recollir caixes niu…

Mirant si habien ocupat les caixes niu...

Per cert, aquesta setmana he observat la primera parella de puput, Upupa epops, a Pira, senyal de que ja arriba la primavera…

Fins la próxima 🙂

 

Mussol comú

Bona tarda.

Per fí ahir, va arribar el dia de començar un nou projecte en el què participar.Fa vora un mes ens van trucar a mí i la Núria, ja que feia poc ens habíem posat en contacte amb en Jaume Soler, ambientóleg i director de Dàurica Serveis Ambientals (http://www.daurica.com/) que necessitava un col·laborador per un projecte de reforç de la població de mussol comú (Athene noctua) al PN de Montserrat.

Desde un bon principi ens van oferir fer la possiblitat de fer el treball conjuntament amb la Núria, i la nostra tasca consistiría en fer un radioseguiment dels mussols alliberats per aquest reforç de la població.

Abans de ésser alliberat...
Abans de ésser alliberat…

Finalment, ahir vam començar per alliberar els individus, tres en total amb un petit arnés amb el transmissor, que ens permetrà amb un receptor poder-los localitzar dins l’àmbit del parc i rodalies i poder estudiar per quines zones es mouen amb més freqüéncia…

Esperem que tot surti bé en aquesta nova experiència, fins aviat! 🙂