Archivo de la categoría: Senderisme interpretatiu

Setembre a l’Alta Ribagorça

Bon dia,

Després de molt de temps sense publicar, per fí em disposo a fer una nova entrada al blog…

Avui ús faré un resum dels últims dies d’estiu i de 3 setmanes a l’Alta Ribagorça, un mes que ha donat força de sí!

Els últims dies d’estiu, els vaig dedicar a la micologia. Després de una primavera i estiu amb molta pluja, les condicions eren idònies. I tant al Pirineu, com a la Conca, vam poder gaudir dels primers carpófors, els bolets, de la temporada de tardor. En concret, dels bolets comestibles  més primerencs, el rossinyol, Cantharellus cibarius, alguns bolets del génere Boletus, és a dir, dels apreciats ceps, i també una altre bolet exquisit per al pal·ladar, l’ou de reig, Amanita caesarea…

Amanita caesarea

Amanita caesarea, Ou de Reig

Cantharellus cibarius

Cantharellus cibarius, Rossinyol

Boletus pinophilus

Boletus pinophilus, Cep

Seguidament, a mitjans del mes de setembre, vaig començar el curs de guíes del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de St.Maurici, on em repassat temes molt variats, sempre fent referéncia al Parc i el seu entorn, les comarques on està ubicat…amb uns companys (de procedéncies i formació diverses) realment excepcionals, de la mateixa manera qué els professors, autèntics experts en les seves especialitats.

Aquí teniu algunes imatges de la travessa que vam realitzar per el Parc Nacional els dies 21 i 22 de setembre…

DSC_0255

DSC_0320

DSC_0415

També he tingut temps per a sortir a gaudir de la natura, en la meva estada de 3 setmanes a l’Alta Ribagorça. Com sol passar, només s’han deixat retratar alguns réptils i anfibis, dels quals ús deixo les seves imatges: les dues primeres imatges, un mascle (identificat per el mestre, Dani Fernàndez Guiberteau) de serp d’aigua, Natrix maura, qué es feia el mort dins d’un bassal…

La tercera imatge, una sargantana roquera, Podarcis muralis, al Planell d’Aigüestortes. I finalment, un gripau comú, Bufo spinosus, baixant de la Vall de Llubriqueto…

Serp d'aigua, fent-se la morta

Serp d’aigua, fent-se la morta

Serp d'aigua, Natrix maura

Serp d’aigua, Natrix maura

Sargantana roquera, Podarcis muralis

Sargantana roquera, Podarcis muralis

Gripau comú, abans Bufo bufo, ara Bufo spinosus

Gripau comú, abans Bufo bufo, ara Bufo spinosus

En les meves sortides, també vaig tenir temps d’observar diverses aus interessants: Picot negre (Val d’Aran), pica-soques blau, merla d’aigua, cueretes groga i torrentera, bernat pescaire, i gall fer, entre d’altres, a l’Alta Ribagorça…

I finalment, em vaig dedicar a buscar petjades de mamífers, i a fer motllos d’espécies com la llúdriga, Lutra lutra

Motllos de les petjades

Motllos de les petjades

Petjades de llúdriga (mà a l'esquerra, peu a la dreta)

Petjades de llúdriga (mà a l’esquerra, peu a la dreta)

Bé, fins la propera, em despedeixo amb aquesta espectacular imatge, cedida per l’Edu d’Erill la Vall d’una serp verd i groga, Hierophis viridiflavus  menjant-se un llangardaix ocel·latTimon lepidus… 

Serp verd i groga depredant un llangardaix ocel·lat

Serp verd i groga depredant un llangardaix ocel·lat

Fins aviat, espero qué després de tant de temps ús hagi agradat la entrada, Salut! 😉

Dissabte a la Vall de Boí

 

Bona tarda.

Molts dies després de la meva última entrada, avui em disposo a parlar sobre el dissabte passat.

Un dia intens a la Vall de Boí, en companyia del guía de natura Roger Gras, un vell amic. Vam endinsar-nos a un bosc de pí negre (Pinus mugo ssp. uncinata) acompanyats de la pluja. Desde un bon principi vam anar observant diferents rastres, com per exemple, excrements de daina (Dama dama) un mamífer més abundant a l’Alta Ribagorça que el cérvol comú (Cervus elaphus) que s’està expandint pel nord de la comarca, baixant de la Val d’Aran.

També vam observar diferents ocells, com el pardal d’ala blanca (Montifringilla nivalis) un ocell que rarament s’el troba per sota els 1000 d’altitud, un mascle de trencapinyes (Loxia curvirostra) que com diu el seu nom, s’alimenta bàsicament de llavors de coníferes, o el bruel (Regulus ignicapillus) un dels ocells més petits de la nostra avifauna.

Peró l’objectiu marcat per la sortida, era el de trobar rastres de dues espècies emblemàtiques que viuen en aquest tipus d’hàbitat: el gall fer (Tetrao urogallus) i el picot negre (Dryocopus martius). I s’ha de dir, l’objectiu el vam complir de sobres amb el gall fer, ja qué en primer lloc vam trobar una ploma (rectriu) de mascle d’aquesta espècie, més tard diverses zones amb excrements, i finalment, vam veure’n una femella. En canvi, amb el picot negre no vam tenir la mateix sort…

 

 

Fins aviat 🙂