Nova sortida ornitológica amb Asorbase

Bona nit.

El passat dissabte, amb en Martí i en Josep Maria d’Asorbase, vam fer una sortida ornitológica força entretinguda per el terme municipal de Pira.

Degut als diferents ambients que vam recorrer, ja fossin camps de cultiu, màquia mediterrània, ambdós intercalats per masses de pí blanc (Pinus halepensis) o el bosc de ribera del riu Anguera, vam poder observar espécies ben diferents entre elles…

Vam començar ben aviat, amb una una parella de calàndries  (Melanocorhypa calandra) i el picot verd (Picus viridis) entre els camps de cereals, mimetitzant-se amb el seu color, com indica el seu nom, i segurament alimentant-se de formigues, el seu àpat preferit.

Picot verd

No va costar massa observar l’escandalós gaig, (Garrulus glandarius) o els bonics gafarrons, (Serinus serinus), el cada cop menys abundant pardal comú (Passer domesticus) catalogat com a espècie en perill d’extinció a les Illes Britàniques, o una parella de caderneres (Carduelis carduelis) fent el vol nupcial, un altre indici de la proximitat de la primavera .

jilguero

Tot aixó, mentres ens sobrevolaven un grup d’orenetes vulgars (Hirundo rustica) i un roquerol (Ptyonoprogne rupestris), va arribar el moment de les rapinyaires: en cosa de 20 minuts, vam veure una arpella vulgar (Circus aeroginosus) que debia estar de pas en la seva migració,  ja que no és una espécie freqüent a la Conca de Barberà; i abans i després de veure l’arpella, vam poder observar un total de quatre àguiles marcenques, (Circaetus gallicus) arribant també de la migració al mes de març, d’on ve el seu nom.

Àguila marcenca

Arpella vulgar

Finalment, vam acabar veient la espantadissa polla d’aigua (Gallinula chloropus), una femella de xoriguer comú (Falco tinnunculus) o el simpàtic cargolet (Troglodytes troglodytes) anant i venint d’un costat al altre del camí…

Femella de Xoriguer comú

Fins la propera amics/gues 🙂

Arriba la primavera…

Bon dia.

Després de pràcticament tres mesos sense publicar, avui he trobat el moment.

I és qué l’hivern és per mí una época de reflexió, com a la natura, on les condicions del clima fan que els éssers vius ho passin especialment malament en quant a falta de menjar, menys hores de llum (la qual cosa ens fa canviar els nostres bioritmes, fins al punt de que algunes espécies d’animals entrin en un estat de hivernació, o semi-hivernació en alguns casos…) o per les condicions meteorológiques adverses, tot i que aquest ha sigut un hivern amb precipitacions abundants, tant de pluja com de neu…

No per aixó he deixat de fer coses, ni de disfrutar i observar la natura, peró com deia al principi no trobava el moment de fer-vos un resum d’aquests mesos.

A principis de febrer vam acabar la nostra col·laboració en el projecte de reforç de la població de mussol comú al Parc Natural de Montserrat, amb en Jaume Soler de Daurica i la Associació Miloca. Gràcies de nou, ha sigut un plaer poder treballar amb un gran professional i millor persona.

A la setmana següent, vam fer amb la Núria un curs de rastres de la fauna ibérica amb en José Carlos de la Fuente, al IUSC. M’en habien parlat molt bé, del professor i del contingut del curs, i no vai tardar en descobrir el perqué. Desde la seva humiltat, peró també desde els seus anys d’experiéncia per la Península Ibérica, ha sigut capaç de treure’m força dubtes a la hora de identificar certes espécies.  La sortida pràctica va ser “la cirereta del pastís”: petjades i excrements de espécies diverses, com la llúdrigaLutra lutra,o el visó americà, Neovison vison,  els nius de esquirolSciurus vulgaris, amb el cant del picot verd, Picus viridis, de fons…I tot, amb un gran ambient tant amb en José Carlos com amb els companys.

Petjada de visó americà

Excrement de llúdriga

Petjada de bernat pescaire (Ardea cinerea)

niu de cargolet (Troglodytes troglodytes)

Rastrejant a Monistrol

Finalment, la setmana passada vam quedar amb en Martí i alguns companys d’Asorbase, per fer el Noctua, on vam poder escoltar el cant característic del gamarús, Strix aluco, i de fons, el cant del tótil, Alytes obstetricans, un petit gripau el mascle dels quals porta els ous amb les potes fins a la desclosa dels capgrossos, que surten quan es banya. I al dia següent, vam anar a recollir caixes niu…

Mirant si habien ocupat les caixes niu...

Per cert, aquesta setmana he observat la primera parella de puput, Upupa epops, a Pira, senyal de que ja arriba la primavera…

Fins la próxima 🙂

 

Últimes activitats del 2012

Bon any nou a tots.

Tot i la meva última entrada de l’any, en la que podia donar a pensar qué aquests dies de festa, de dinars familiars, turrons i regals, em pendria uns dies per relaxarme, els que em coneixen bé saben que inclús aquests dies, per mí és difícil desconectar.

Amb la Núria, com no, hem seguit amb el radioseguiment del mussol comú fins el dia 24 de desembre, i ara tornarem a començar l’any amb la notícia de dos nous alliberaments, de nou, al Parc Natural de Montserrat, en col.laboració de nou amb Daurica Serveis Ambientals, i el Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrussa. Així que seguirem implicats en aquest projecte…

Mussol comú

Fotografia de Jaume Soler Zurita

Radioseguiment

El dia 27, vam col·laborar amb l’Albert Duch, ornitóleg membre de l’ICO i treballador del PNIN de Poblet, amb un dels SOCC que fa al terme municipal de l’Espluga de Francolí, i ens vam retrobar amb ell el dia 29 per anar al Parc de Nadal de Sta.Coloma de Queralt, per ajudar al Martí Sendra, d’ASORBASE, i als nois i noies en un taller de muntatge de caixes niu.

Parc de Nadal a Sta.Coloma

I entre mig, vam visitar, el dia 28, el Parc Natural del Montseny i Montnegre-Corredor, on vam fotografiar algun rastre comú com els de la guineu (Vulpes vulpes) (a la fotografia s’aprecia el poc volum del “coixinet” central de la petjada, en comparació a la habitual de un gos doméstic) o la de un porc senglar (Sus scrofa) de un tamany mitjà (les fotografies estan fetes en una “banyera” de les que solen utilitzar aquests ungulats), i una petjada menys comú, de garsa (Pica pica), en la que es poden apreciar el tret diferencial amb les petjades de tudó comú (Columba palumbus), ja que les dues tenen anells entre els dits, tamany de la petjada apart (6cm de llargada) la lleugera corbatura del dit posterior es clau per pensar en un córbid, apart també de la disposició de les petjades, i no influeix, en aquest cas, l’hàbitat.

Fins la propera 🙂

 

 

S’acaba un gran any/ Se acaba un gran año…

Bona tarda/Buenas tardes

Hoy voy a escribir el último post del año, y lo voy ha hacer en castellano, ya qué algunas de las personas que he conocido éste año sino no me van a entender, y me gustaría tener éste detalle, se lo merecen…

Bien, ha sido un año extraordinario, sin duda, cargado de emociones fuertes y experiencias inimaginables hasta entonces.

El curso y vivencias en El Pont de Suert : las excursiones de los jueves,  el viaje a Monfragüe, salidas “herpetólogas” y de “pajareo”, la exposición de”rastros”…

Andorra (C.L. i Núria Foguet)
Tritó pirinenc (Calotriton asper)

Tritó pirinenc (amb Clara Martí i Ramon Romeu)

Congost de Mont-rebei (amb Miquel Font i Darío Duran)

Cens d'isards (amb Josep Mª Rispa y Àngel)

Pic de L'Aüt (Amb companys del IES El Pont de Suert)

Ha sido un año también de cursos y aprendizaje sin parar, El Pont de Suert aparte éstas han sido algunas de la paradas: Segovia, Navaleno, Logroño… con el maestro, Fernando Gómez y el Servicio de Rastreo Forestal, y también Gerard Van den Berg… Volver a hacer un curso con el Institut Català d’Ornitologia, con otro maestro, Abel Julien… Entrar al grupo de botànica aplicada en el Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà, el radioseguimiento con Daurica Serveis Ambientals…

Rastreando urogallo (Tetrao urogallus)  Gripau comú, sapo común(Bufo bufo con Fernando Gómez)

Fernando Gómez

Y lo mejor, el dia a dia, que sí, no deja de ser un tópico eso de que cada dia se aprende algo nuevo, pero no por ser tópico, deja de ser cierto…

Cría de Lagarto ocelado (Timon lepidus) con Roger Gras

Cucut reial, Críalo, ( Clamator glandarius) amb Gerard Plana

Esparver d'espatlles negres, Elanio azul (Elanus caeruleus)

En fín, desde aquí os deseo a todos unas felices fiestas, una buena entrada en 2013, y seguir disfrutando y aprendiendo con la naturaleza…

Un fuerte abrazo

Mantis religiosa (con Rafa González y Núria Foguet)

Mussol comú

Bona tarda.

Per fí ahir, va arribar el dia de començar un nou projecte en el què participar.Fa vora un mes ens van trucar a mí i la Núria, ja que feia poc ens habíem posat en contacte amb en Jaume Soler, ambientóleg i director de Dàurica Serveis Ambientals (http://www.daurica.com/) que necessitava un col·laborador per un projecte de reforç de la població de mussol comú (Athene noctua) al PN de Montserrat.

Desde un bon principi ens van oferir fer la possiblitat de fer el treball conjuntament amb la Núria, i la nostra tasca consistiría en fer un radioseguiment dels mussols alliberats per aquest reforç de la població.

Abans de ésser alliberat...
Abans de ésser alliberat…

Finalment, ahir vam començar per alliberar els individus, tres en total amb un petit arnés amb el transmissor, que ens permetrà amb un receptor poder-los localitzar dins l’àmbit del parc i rodalies i poder estudiar per quines zones es mouen amb més freqüéncia…

Esperem que tot surti bé en aquesta nova experiència, fins aviat! 🙂

Dissabte a la Vall de Boí

 

Bona tarda.

Molts dies després de la meva última entrada, avui em disposo a parlar sobre el dissabte passat.

Un dia intens a la Vall de Boí, en companyia del guía de natura Roger Gras, un vell amic. Vam endinsar-nos a un bosc de pí negre (Pinus mugo ssp. uncinata) acompanyats de la pluja. Desde un bon principi vam anar observant diferents rastres, com per exemple, excrements de daina (Dama dama) un mamífer més abundant a l’Alta Ribagorça que el cérvol comú (Cervus elaphus) que s’està expandint pel nord de la comarca, baixant de la Val d’Aran.

També vam observar diferents ocells, com el pardal d’ala blanca (Montifringilla nivalis) un ocell que rarament s’el troba per sota els 1000 d’altitud, un mascle de trencapinyes (Loxia curvirostra) que com diu el seu nom, s’alimenta bàsicament de llavors de coníferes, o el bruel (Regulus ignicapillus) un dels ocells més petits de la nostra avifauna.

Peró l’objectiu marcat per la sortida, era el de trobar rastres de dues espècies emblemàtiques que viuen en aquest tipus d’hàbitat: el gall fer (Tetrao urogallus) i el picot negre (Dryocopus martius). I s’ha de dir, l’objectiu el vam complir de sobres amb el gall fer, ja qué en primer lloc vam trobar una ploma (rectriu) de mascle d’aquesta espècie, més tard diverses zones amb excrements, i finalment, vam veure’n una femella. En canvi, amb el picot negre no vam tenir la mateix sort…

 

 

Fins aviat 🙂

Els bolets

Bon dia.

Després de molts dies sense publicar cap entrada, avui em disposo a parlar sobre un dels temes estrella quan arriba la tardor: els bolets. Aquesta temporada, aquí a la Conca de Barberà, com la majoria sabreu, s’ha regulat la recol.lecció dels apreciats carpòfors, els “fruïts” de diferents espécies de fongs, al bosc de Poblet.

Aquesta mesura, ha donat molt de qué parlar aquests últims mesos, perqué està clar que tothom, ni que sigui per donar un tomb per la muntanya, vol anar-ne a buscar. I si en cau algun, milllor que millor.

I està clar també, que als temps que estem, poca gent està disposada a pagar 10 € per la llicéncia, tret dels que viuen als termes minicipals de Montblanc, L’Espluga de Francolí, Vimbodí I Poblet, i Prades, que gaudeixen de descompte.

Peró, i perquè aquesta regulació? es pregunten molts…

He anat a la conferéncia que es va fer a Poblet, a finals d’abril, i a la xerrada que es va fer a l’Espluga de Francolí, ara farà un mes, aproximadament. He sentit de tot, sobretot a aquesta última xerrada, on val dir-ho, apart de jo i la Núria, els més joves tenien com a mínim 55-60 anys (i aixó que a les xarxes socials, ningú s’en ha estat d’opinar, peró a la hora d’informar-se, millor fer una altre cosa…)

Doncs bé, desde una frase tant recorrent com “feta la llei feta la trampa” o bé, ja anirem a buïdar el cistell al cotxe abans de que vingui el rural, i a seguir-ne buscant… I aixó que aquest any ja s’ha dit que ni tan sols es multarà a la gent, si no es molt reincident, que l’únic que es busca és concienciar a la gent.

En primer lloc, s’ha fet per regular un aprofitament forestal, igual que el fustaner, o el de un altre fong com la tófona, o si es volgués, el aprofitament mel·lífer, de plantes medicinals, o de fruïts silvestres. Del qual, el negoci que s’en fa a Catalunya, puja a uns quants milions d’euros, i no cal ficar xifres concretes. I clar, estem a un país on més del 90 % dels boscos són privats, i la resta, dels ajuntaments i/o parcs naturals etc. per treure un rendiment a aquests boscos i que siguin rentables, és lógic que es vulgui regular. Aixó no vol dir que els venedors de bolets no puguin fer el seu negoci, peró almenys, els propietaris de les finques també tindran un benefici.

En segon lloc, per el propi bosc és insostenible la massificació de gent, incentivada per programes de televisió, sense concienciar a la gent, de que el bosc s’ha de cuidar, i no com si fos una deixalleria, o com si valgués tot per trobar un bolet.

I en tercer lloc, s’està buscant incentivar la educació ambiental. S’està programant una ruta micológica, al estil, per exemple, del que fan a Castella i Lleó, perqué tothom pugui saber, i apendre, sobre els “misteris” dels bolets, desde els més petits als més grans.

La meva opinió, es que ens agradi o no, cal regular l’aprofitament, pel bé del bosc, pel nostre propi bé, ni que ens doglui la butxaca, i sobretot, pel bé d’aquests fongs, perqué si no, qui sap si d’aquí unes quantes generacions en trobaran de bolets.

La llástima, que s’hagi d’arribar a aquest punt, en que haurem de pagar per tot, sí, peró si la nostra societat no dóna per més, doncs com en tot, de vegades paguen justos per pecadors…

En fí, que aprofiti la temporada a tots/es, us deixo aquestes fotografies de uns quants bolets comestibles 😉