Passejant pel camí del Titllar (PNIN de Poblet)

Bona tarda.

Després de un cap de setmana bastant ocupat (divendres al bosc de Durro, dissabte al Estany d’Ivars i Vilasana amb l’ICO), avui he anat a passejar per un dels meus paratges preferits, el camí del Titllar, al bosc de Poblet.

En aquest indret, sense sortir ni tan sols del camí, és freqüent trobar força rastres interessants, ademés de poder gaudir de la tranquilitat del lloc, i de una diversitat botànica força variada. A més a més, és época de bolets, havent pogut observar com comencen a sortir els primers “pets de llop”, Lycoperdon perlatum.

Avui, no hi ha hagut massa a destacar que no hagi vist anteriorment, peró com sempre ha valgut la pena passar-hi el matí. El gaig, Garrulus glandarius, amb la seva veu estrident, i el picot garser gros, Dendrocopos major, s’han deixat escoltar i veure també, de ben aprop. Apart d’aixó, l’astor, Accipiter gentilis, es veu que ha esmorzat bé: ni més ni menys que 5 deposicions de plomes diferents (restes d’alimentació) totes 5 de tudó, Columba palumbus. 

Fauna apart, a el boix grèvol, Ilex aquifolium, que forma part de la nostra flora protegida, ja li han madurat els fruits, i el mateix es pot dir del castanyer, Castanea sativa. I l’arboç, Arbutus unedo, ja està florint…

En fí, qualsevol moment es bo, si es disposa de temps, per gaudir de la natura, sigui la época de l’any que sigui…

Anuncios

Sorpreses

Bon dia.

En la entrada “Benvinguts”, parlava de sorpreses. I és que, aquell mateix dia, vai trobar una muda de serp. Ahir la vam estar mesurant, amb el meu amic Rafa González, que es va encarregar de fer les fotografies, apart d’anar a fotografiar el lloc de la troballa, al terme municipal del meu poble: Pira.

Resulta què, després de les pluges d’aquest cap de setmana, la muda estaba força mullada, apart de trencada, sobretot la part del cap, però la vaig poder salvar força. Doncs bé, mesura uns 120 cm aproximadament. Aixó hem dona que pensar que és de serp verda, tot i qué ho voldria contrastar amb en Ramon Romeu i la Clara Martí, les persones que m’ han ensenyat més coses sobre herpetologia, sense dubte.  Avere quan puc coincidir amb ells…

 

Doncs bé, apart d’aixó, 2 sorpreses que he tingut aquest dies, ja per acabar: dilluns hem va trucar el Martí, de Asorbase. Diumenge habíem passat un bon matí, amb la Núria, veient com feien anellament, amb el Pere Josa del ICO, i com alliberaben una femella de  xoriguer comú, Falco tinnunculus, i unes quantes perdius. Apart de participar en un concurs, on es tractaba d’acertar el major nombre d’aus. El Martí hem va trucar, perqué es veu que había guanyat la panera, cosa que no esperaba :D.

 

I ara sí, per acabar en JM Galán, evaluador de Cybertracker Conservation a la Península, i guía desde 1992 del PN de Doñana, em va enviar un correu electrónic: tinc plaça per examinar-me en el próxim examen d’aquesta empresa sud-africana, al novembre. I per rematar el día, m’había arribat la seva nova guía per correu. Així qué, a estudiar s’ha dit…

Rastreig al terme de l’Espluga de F.

Bona nit!

Ahir vai dir que actualitzaria, i aquí estic, a contracorrent, després de un dia en el què no he parat massa…

A quarts de 9 del matí ja estaba a l’Espluga de Francolí, había quedat amb l’Oriol Pàmies per anar al seu “tros”, avere quins rastres trobavem.

En aquest mas, amb una bona varietat d’ambients, entre els rastres que hem observat avui i algunes mostres que m’ ha anat donant l’Oriol (desde una muda de serp verda, Malpolon monpessulanus de prop de 1, 70 cm, a les més recents, plomes de oriol, Oriolus oriolus), apart de espécies que ell ha pogut veure directament, es fácil pensar que s’hi podria fer un curset de rastreig perfectament.
Desde l’ escurçó ibèric, Vipera latastei, passant per el escorpí comú, o groc, Buthus occitanus, o mamífers com el teixó, Meles meles o la fagina, Martes foina (n’hem trobat un crani), o una parella de picot garser gros, Dendrocopos major

Aixó es un resum, peró entre plomes, restes d’alimentació, petjades, excrements, apart de nius i ocells que hem escoltat, sense fer un reconeixement en profunditat, tranquilament podriem observar entre 50-60 rastres (no té perquè ser tots de espècies diferents) i aixó sense haber entrat en la zona d’anfibis i aus acuàtiques!!!

Bé, aixó és tot per avui… ja qué no tinc les fotografies del matí, les penjaré quan les rebi 🙂

 

 

 

 

Benvinguts

Bona tarda, benvinguts!

Després de molt de temps, per fí m ‘he decidit a crear el meu blog, ara sí

Crec que és un gran día, desde aquí podré anar-vos mostrant els fruïts del meu “treball”  observant la natura…   Una de les meves grans passions, si no la que més. I és clar, les sorpreses que em dona, alguns dies més que menys, després de mesos “rastrejant” per la Conca de Barberà, l’Alta Ribagorça i altres indrets, cursets, excursions i sortides quasi incontables, de vegades sol, i d’altres molt ben acompanyat per amics i mestres inmillorables.
Estigueu atents al blog, si us sembla interessant, perqué aniré actualitzant, com a mínim cada dimarts.
I res, he decidit anomenar aquest blog “El Siboc” en honor a aquest cosí germà dels enganyapastors, ja què un día em vai prometre que quan fes el blog de manera seriosa, li posaría el nom de l’ocell del qual trobés, per primer cop, un niu jo sol.

 

Demà toca actualitzar, no s’en parli més, que avui ha sigut un día de sorpreses 😉